CASTELLÓ DE FARFANYA

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a prop de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Actualment té uns 550 habitants.

A més de les esglésies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila té diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'església de Sant Miquel. Procedeix de Castelló el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel·la del mateix autor però procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic. 

El Castell de Castelló  és situat a la punta d'un tossal que domina la vila de Castelló de Farfanya i que comparteix amb l'església de Santa Maria. Actualment està en ruïna.

Església de Sant Miquel (Romànica S, XIII)

Església de Santa Maria (Gòtica S. XI

Ruïnes del Castell

ALGERRI, LA NOGUERA, LLEIDA

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Lleida. Té aproximadament uns 400  habitants.

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu gràcies a l'aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.

El castell d'Algerri apareix en documents de 1105, quan encara es trobava en poder dels musulmans. No se sap exactament la data en què el castell va ser conquerit; algunes fonts el daten en 1115, mentre que altres historiadors consideren que no va passar a mans cristianes fins 1130.Durant el segle XVI, la vila es va veure assotada en diverses ocasions per epidèmies de pesta. A més, els atacs per part de bandolers eren constants, ja que a l'àrea es van establir diverses quadrilles de lladres.

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d'estil gòtic i va ser reformada per complet l'any 1773. Consta de tres naus amb coberta de volta d'aresta. La façana, d'estil barroc, està decorada amb quatre columnes que serveixen per emmarcar la porta.

Actualment els habitants del poble han disminuït molt, i la majoria de les persones que queden són grans, el joves és veuen obligats a marxar per falta de mitjans per guanyar-se la vida.