diumenge, 6 d’octubre del 2013

Arrossar al Delta de l'Ebre


Recollida de l'arròs























 L'arrossar forma part substancial del paisatge del Delta i constitueix per si mateix una zona humida d'importància capital que comporta, d'una banda, una producció alimentària enorme per a les espècies salvatges, i, d'una altra banda, l'existència d'una vegetació característica. Són multitud les espècies animals que s'aprofiten de l'arrossar en alguna època del seu cicle.

El sistema de conreu arrosser al Delta de l'Ebre és cíclic. Des del mes d'abril fins al setembre (època de recollida de l'arròs), l'aigua dolça circula des del riu, passant per canals i sèquies, fins als camps i desemboca a les llacunes litorals i d'aquestes al mar. Pel desembre es tanquen les comportes d'entrada i l'aigua roman estancada en camps i canals, on s'evapora durant l'hivern fins arribar a la sequedat quasi total al final de febrer. Durant el mes de març els camps es treballen i es preparen per a la sembra, i en aquell moment resten totalment secs, fins que tornen a inundar-se per l'abril i recomencen el cicle. D'aquesta manera, la dinàmica hidrològica juntament amb certs fenòmens naturals emmarquen el delta de l'Ebre en una situació atípica, ja que la salinitat dels llacs és més alta a l'hivern que a l'estiu, mentre que hauria d'ésser a l'inrevés, ja que l'evaporació de l'estiu hauria de concentrar les sals, però l'aportació d'aigua dolça en aquesta època fa que s'esdevingui el contrari. Aquest fenomen extremament singular, lligat al cicle de productivitat de l'arròs, fa que els ritmes biològics s'alterin, de manera que hom ha pogut apreciar que el veritable regulador, el rellotge biològic que marca la pauta en les fluctuacions poblacionals de la fauna és el conreu de l'arròs. Com a exemple, hom pot esmentar el retard en la nidificació de molts ocells respecte al que els correspondria en altres llocs de latitud similar, adequant així el naixement de les cries a l'època de més productivitat de l'arrossar, cosa que els permet alimentar-les millor, fenomen que ha estat comprovat tant en ànecs com en passeriformes.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Pintures de Sert


"LES QUATRE ESTACIONS"
Conjunt de pintures cedides en dipòsit pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a l'Ajuntament de Vic






















Josep Maria Sert i Badia va néixer a Barcelona21 de desembre de 1874 i morí el 27 de novembre de 1945, fou un pintor i decorador català de projecció universal. Destacà principalment com a muralista especialitzat en la tècnica de la grisalla i va rebre nombrosos encàrrecs de decoració tant d'edificis públics com privats, amb un notable èxit internacional.
"Les Quatre Estacions" són unes pintures a l'oli sobre fusta 1917- 1920 i representen:                   

Primavera (Asia)
Hivern (Amèrica)
Tardor (Europa)
Estiu (Àfrica)

dijous, 8 d’agost del 2013

FESTES DEL BATRE


Santa Eugènia de Berga celebrà el 21 de juliol, la quarta edició de la Festa del Batre. L’acte està organitzat pels Tonis i l’Ajuntament de la població.
Els visitants van poder veure tot el procés, des de la batuda i la girada de la palla, fins a desgranar i ventar el gra.


















CENTELLES

A mitjans de juliol es celebra a Centelles la Festa del Batre. Dies abans s'ha segat el camp de blat i les garbes ja estan a punt per a ser batudes. Sempre es deixa una part de camp per segar perquè el dia de la festa també es pugui veure com es segava amb volant.
La batuda es fa amb una màquina de batre, accionada mitjançant una corretja que activa un tractor. El gra que en surt s'ensaca i amb la palla es va construint un paller. Aquest es coronarà amb una olla per evitar que l'aigua de pluja no llisqui pel pal de paller i podreixi la palla.











dissabte, 13 de juliol del 2013

CAVALLS















Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades  eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrats amb sella o arnès a l'edat de dos a quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Detalls d'una Fira

FIRA DELS "AMERICANOS", ELS INDIANS DE LLORET DE MAR


Lloret de Mar ha heretat un important llegat històric, cultural i social arran del Indianos (emigrants o descendents d’emigrants, que havent marxat a Amèrica motivats pel seu interès a fer fortuna, van tornar a la seva terra natal). El resultat de l’enriquiment aconseguit amb negocis naviliers i establerts a ultramar, especialment a Cuba, al tornar a Lloret van prescindir de la vella casa pairal i van alçar senyorials mansions d’estil neoclàssic, modernista i eclèctic. 

La fira dels indians vol fer un viatge al passat, durant aquests dies, recordar aquelles èpoques, i les seves gents, amb demostracions d’oficis, animacions teatrals, mercats d’artesania, exposicions de productes d’ultramar, visites guiades per ensenyar el patrimoni artístic heretat dels indianos, concerts, degustacions de rom i tallers de daiquiris.