PRADES (TARRAGONA)

Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d'estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements  renaixentistes. Davant d'una de les portes laterals es troba una antiga "Creu de Terme" del segle XIII.

Quan l'edat mitjana deixar pas a l'època moderna, la plaça guanyà un nou element que, probablement, fins als nostres dies, n'ha estat el més característic, fins el punt de convertir-se en el símbol de la Vila; és la Font Renaixentista que hi ha a la Plaça Major. com tantes altres contruccions del municipi és de pedra vermella , coneguda popularment com a "pedra esmoladora". La seva morfologia fa recordar el globus terraqüi i té quatre sortidors de bronze que indiquen els quatre punts cardinals.    

Font Renaixentista

Església de Santa Maria la Major (gòtic primerenc)

SANTA MARIA DE VILABERTRAN

Santa Maria de Vilabertran és un Monestir romànic situat a Vilabertran 

(Alt Empordà). Fou declarat Monument historicoartístic l'any 1930 i actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.

El diferents elements arquitectònics destacats són: l'església de Santa Maria, el claustre, el campanar i la tomba reial.

L'Església de Santa Maria és l'element principal del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars.

El claustre es va construir el segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent.

El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se.

Al pilar del costat de l'Evangeli de l'absis central de l'església, una làpida inscrita indica el lloc de repòs de "part de les restes, la més important" d'Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Probablement fa referència a les entranyes, que hi quedaren dipositades mentre la resta del cos es traslladà a Santa Maria de Poblet.

El conjunt monàstic de santa Maria de Vilabertran constitueix sens dubte un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals a Catalunya. 

PORT DE LA BONAIGUA (CAVALLS)

El Port de la Bonaigua és una zona de pas entre muntanyes,  a 2.072 m. d'altitud situat al terme municipal d'Alt Àneu, que separa les comarques del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran,  que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu, en plens Pirineus.

 Es troba al costat de la C-13 entre Esterri d'Àneu i Baqueira.

 Fins l'obertura del túnel de Vielha, era l'única entrada a la Vall d'Aran, on molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. 

El paisatge és molt bonic, i sempre sol haver cavalls i vaques pasturant.

Primera màquina llevaneus que treballà al Port de la Bonaigua del 1944 al 1962

GIRA-SOLS

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs).És  poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s'ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s'utilitzen en medicina.

Ermita de Santa Bàrbara - La Fresneda

 "La Fresneda"  La Freixneda ,és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, Terol.

Població situada a onze quilòmetres de Vall de Roures i a uns 26 de Calaceit, localitats que comparteixen la capitalitat de la comarca del Matarranya. És presidida per les ruïnes del castell, del qual resten solament els basaments i les cisternes. A la fi del segle XVIII el castell disposava de claustre i torre mestra. El portal de fora era protegit per una porta de rastell. El casc històric de la Fresneda, igual que altres de la Comarca del Matarranya, ha estat declarat conjunt Històric Artístic, declarada Bé d'Interès Cultural el 21 de setembre de 1983. En el municipi es conreen oliveres, amb els quals s'elabora Oli d'Oliva, i Préssec de Calanda,  productes que compten amb la seva denominació d'origen.

En el turó de l'ermita de Santa Bàrbara es conserven les restes d'un possible poblat de l'Edat del Bronze o del Ferro i una sèrie de curioses "culles o pouets" amb canalets excavats a la roca que apareixen dispersos o agrupats en diferents punts de l'altiplà i que han estat interpretats com a evidència d'un observatori prehistòric. Des de l'any 2003, se celebra a Santa Bàrbara la festa del Solstici d'Estiu en la qual centenars de persones gaudeixen d'un inoblidable alba des d'aquest privilegiat lloc cada 21 de juny. Als peus de l'ermita es troba un antic Calvari de sinuós traçat, que puja serpentejant al cim jalonat de xiprers centenaris i restes d'antigues capelles des d'on es pot contemplar un paisatge excepcional.