Sant Pere de Rodes és l’exemple més notable de romànic autòcton català. El monestir està situat a la serra de Rodes, de cara a les badies de Llançà i de Port de la Selva, en una zona recollida.
El conjunt presenta l’església amb el seu campanar, les cel·les monacals, el menjador i altres dependències, tot plegat organitzat al voltant del claustre. L’església, consagrada al segle XI per l’arquebisbe de Narbona, n’és l’element més important i presenta uns trets característics que tingueren una forta incidència en les posteriors construccions eclesiàstiques del romànic català: planta de creu llatina i tres naus.
L’any 1798 marca l’inici de la decadència del monestir, amb l’abandó definitiu per part dels monjos. No fou fins al 1930 que fou declarat Monument Històricoartistic, cosa que n’impulsà la restauració per part de la Generalitat. A partir de 1990 se n’inicià una segona fase, en què s’acabaren les obres de reforma i es dotà el conjunt d’elements moderns (materials i estructures).
Adaptat fins i tot a les noves tecnologies, actualment acull la seu del Parc Natural del Cap de Creus.
La visita al Monestir és molt interesant, entretinguda i informativa; però a més es pot poder gaudir de les seves fantàstiques vistes.
