VALL DE ROURES (VALDERROBRES)

Vall de Roures (Valderrobres) és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol .Es troba situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Rodejat d'altes muntanyes i de pinedes.

S'entra al nucli antic per un pont gòtic sobre el Matarranya,  Vall de Roures difícilment podria tenir una entrada més espectacular que la que li ofereix l'impressionant pont medieval i el portal de Sant Roc. Peça fonamental de la seva arquitectura i imatge perfectament reconeixible allà on s'esmenti el poble. La construcció del pont sembla estar associada a la de les seves muralles, així que podríem datar l'inici de les obres  entorn de 1390, amb la petició que l'arquebisbe García Fernández d'Heredia fa davant Juan I per construir aquestes fortificacions.

Castell-palau L'origen del castell és incert. Les teories més recents ens porten fins a finals del segle XII, però no és en absolut d'un sol ús la idea que sigui molt més antic. L'única certesa és que està construït al voltant d'una roca natural (la cúspide de la qual fins i tot pot veure's en la seva segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquista o per alguna de les cultures pre-cristianes que van habitar estes terres.

Església de Santa Maria la Major, situada al costat del Castell-palau, és un exemple de Gòtic llevantí de la província de Terol.

PRADES (TARRAGONA)

Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d'estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements  renaixentistes. Davant d'una de les portes laterals es troba una antiga "Creu de Terme" del segle XIII.

Quan l'edat mitjana deixar pas a l'època moderna, la plaça guanyà un nou element que, probablement, fins als nostres dies, n'ha estat el més característic, fins el punt de convertir-se en el símbol de la Vila; és la Font Renaixentista que hi ha a la Plaça Major. com tantes altres contruccions del municipi és de pedra vermella , coneguda popularment com a "pedra esmoladora". La seva morfologia fa recordar el globus terraqüi i té quatre sortidors de bronze que indiquen els quatre punts cardinals.    

Font Renaixentista

Església de Santa Maria la Major (gòtic primerenc)

SANTA MARIA DE VILABERTRAN

Santa Maria de Vilabertran és un Monestir romànic situat a Vilabertran 

(Alt Empordà). Fou declarat Monument historicoartístic l'any 1930 i actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.

El diferents elements arquitectònics destacats són: l'església de Santa Maria, el claustre, el campanar i la tomba reial.

L'Església de Santa Maria és l'element principal del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars.

El claustre es va construir el segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent.

El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se.

Al pilar del costat de l'Evangeli de l'absis central de l'església, una làpida inscrita indica el lloc de repòs de "part de les restes, la més important" d'Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Probablement fa referència a les entranyes, que hi quedaren dipositades mentre la resta del cos es traslladà a Santa Maria de Poblet.

El conjunt monàstic de santa Maria de Vilabertran constitueix sens dubte un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals a Catalunya. 

PORT DE LA BONAIGUA (CAVALLS)

El Port de la Bonaigua és una zona de pas entre muntanyes,  a 2.072 m. d'altitud situat al terme municipal d'Alt Àneu, que separa les comarques del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran,  que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu, en plens Pirineus.

 Es troba al costat de la C-13 entre Esterri d'Àneu i Baqueira.

 Fins l'obertura del túnel de Vielha, era l'única entrada a la Vall d'Aran, on molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. 

El paisatge és molt bonic, i sempre sol haver cavalls i vaques pasturant.

Primera màquina llevaneus que treballà al Port de la Bonaigua del 1944 al 1962