El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri (Alt Camp).
De propietat municipal, està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri.
La història comença als anys 20. El jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la cova de Sant Ignasi de Manresa, va escriure que un dia, mentre resava al cambril del santuari de la Moreneta a Montserrat, li va vindre al pensament que sobre aquest turó de Montferri hi calia un santuari dedicat a la Moreneta per acostar la Mare de Déu de Montserrat als pobles de Tarragona. Quan se li va concedir el terreny, va cridar l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col.laborador d'en Gaudí, i li va encarregar el projecte d'aquest Santuari. La cerimònia de la primera pedra d'aquest santuari va tindre lloc el novembre de 1925.
L'any 1930 s'aturaren les obres i després, per causa de la guerra, ja no es van reprendre. Jujol encara va fer un viatge durant la postguerra per inspeccionar l'estat del santuari, però es va desanimar totalment en veure-ho.
Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l'inici, totes les peces per a la construccció d'aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment. La primera peça és un bloc de 30x15x5, la segona peça un totxo de 30x15x5, la tercera peça una rajola de 20x10 barreja d'arena, escòria del carbó cremat a les màquines de tren i ciment. Aquesta peça, petita i lleugera, s'ha utilitzat per fer les voltes. La quarta peça, una gelosia dissenyada pel mateix Jujol, consisteix en un cor dintre d'un triangle, sis cors que en forma de rodona formen la rosassa per al tancat dels finestrals de forma parabòlica que formen el perímetre. Es produeix, així, un joc de llums i colors molt interessant per l'ambient d'aquest volum arquitectònic.
L'ermita es troba a la part nord-est de Montferri, a uns 380 metres. És situada damunt d'un tossal de 50 metres d'alçada. El projecte aprofitava el desnivell del tossal fent-hi avançar una part de la construcció (la corresponent al cambril de la Mare de Déu), que s'unia al pendent del terreny mitjançant arcs parabòlics. L'espai de l'església és centrat per una cúpula que inclou el presbiteri. La planta devia estar formada per un conglomerat de triangles. Els elements predominants en la construcció són els arcs parabòlics, els reixats de les finestres, i la sobrietat amb què s'hi combinen els materials emprats: ciment pòrtland i sorra.
A principis dels noranta del s. XX es feren obres de restauració i consolidació. S'iniciaren el 1987 sota la direcció de Joan Bassegoda i Nonell (arquitecte) i Josep Cendrós (constructor)
